ARPA ROMÁNTICA
Yo
soy una princesa
de
cabellera de oro
que
temió la fiereza
de
un dragón sin decoro.
Y
así hice promesa
que
si alguien me salvaba,
aunque
pigmeo fuese,
con
él yo me casaba.
¡Ah,
maldita torpeza!
Me
salvó este tambor
sin
sombra de nobleza
que
me atrona: ¡qué horror!
TUBA ROQUERA
Me
casé con el tubo tubo tubo
de
la pasta de dientes.
Soy
la tuba que tuvo tuvo tuvo
doscientos
pretendientes.
Hago
rock por un tubo tubo tubo
con
mis fans más ardientes.
Soy
la chica del tubo tubo tubo
de
la pasta de dientes.
Miquel Desclot
Del libro Música,
mestre!
(Traducción
del autor)
un viejecito en Reykiavik
Érase
un viejecito en Reykiavik
que
dijo: —¡TIKATIK Y TIKATIK!
¡CHIKAVÍ
Y CHIKAVÓ!
Y fue y enmudeció
el
lacónico viejo en Reykiavik.
Miquel Desclot
Del libro Oi,
Eloi?
(Traducción
del autor)
PATO
Y OCA
El
pato y la oca,
de
pie en una roca,
se
dan en la boca
y
toca o no toca.
Si
el pato convoca
de
noche a la foca,
la
oca desboca
su
furia de loca.
Miquel Desclot
Del libro Bestiolari
de la Clara
(Traducción
del autor)
ARPA
Jo
sóc una princesa
de
cabellera d'or
que
espera l'escomesa
d'un
mal drac sense cor.
I
he fet una promesa
que
si me'n salva algú
m'hi
caso amb rapidesa,
mal
que sigui zulú.
Ai,
quina bestiesa!,
me'n
salva aquest timbal,
sense
ombra de noblesa,
que
m'eixorda: animal!
TUBA
M'he
casat amb el tub tub tub
de
la pasta de dents:
sóc
la tuba d'un grup grup grup
d'aprenents
estridents
que
fem rock en un club club club
de
la Costa dels Vents.
Sóc
la dona del tub tub tub
de
la pasta de dents.
UN
HOMENIC DE VIC
Vet
aquí un homenic nascut a Vic
que
va cridar: -TICATIC TICATIC,
XICABÍ
XICABÓ!- I després
va
callar i no va dir res més,
aquell
lacònic homenic de Vic.
ÀNEC
I OCA
Un
ànec i una oca
damunt
d'una roca
embullen
la troca
i
toca a qui toca.
Ni
l'ànec és soca
que
sembli una lloca
ni
l'oca és tan oca
que
arribi a tanoca.
TRANSATLÀNTIDA
Vull
anar a Amèrica,
terra
barbàrica
de
saba lírica,
força
tel·lúrica,
vida
fecunda!
Me’n
vaig a Amèrica
per
l’ona atlàntica,
damunt
l’autèntica
perduda
Atlàntida,
en
mar profunda.
Antiga
Atlàntida,
la
més romàntica,
la
més esplèndida,
la
més recòndita
del
mapamundi!
CANÇÓ
DEL CARGOL
Jo
no sóc gaire eixerit
perquè
tinc la closca dura
i
barrino a poc a poc
com
em dicta la natura.
Però
tinc un cor veloç
com
una locomotora
que
s’encén com no s’encén
la
meva rumiadora.
CANÇÓ
DE LA LLAGOSTA
El
mar deu ser una feixa
de
blats daurats pel sol
on
canten les roselles
amb
veu d’abellerol.
El
mar deu ser una prada
al
fons d’una ampla vall
que
solquen dotze vaques,
tres
eugues i un cavall.
El
mar deu ser una estesa
de
flors de color blau
en
una terra verda
on
xiula un vent suau.
CANÇÓ
D’ALTA MAR
Els
vents galopen com cavalls,
les
ones s’alcen en castells,
arreu
assetgen els perills,
la
nau avança entre borbolls,
pertot
es drecen els esculls!
TEORIA
DE LA RELATIVITAT
Una
flor és una casa luxosa
per
al cuc delicat;
un
lleó és un gatet de joguina,
i
una mosca un gegant.
Un
pomer és un eixam de planetes
orbitant
lentament,
on
la vida batega en silenci
tot
guardant-ne el secret.
L’oceà
és un abisme insondable
i
una gota en un got;
una
estrella és un punt en el negre
i
una aurora de foc.
Miquel Desclot
De
la cantata Transatlàntida
(música
de Baltasar Bibiloni)
Estrenada
el 12 – v– 2002